L’endemà de tot
Lluís Calvo
Aquesta és una novel·la sobre l’anormalitat del dia a dia d’un grup d’amics que miren de viure i estimar com si tot fos normal.
És normal anar a funerals de desconeguts per escoltar l’Ave Maria? Ho és una ciutat que viu d’esquena als seus habitants? I tenir por d’altres persones només perquè són diferents?
Lluís Calvo escriu una atípica història d’amor que busca una èpica molt particular i que s’amaga als racons de qualsevol de nosaltres. Però no parla només d’això, amb un estil vigorós que no trenca mai el ritme, parla de sobreviure als canvis, a la foscor, als bars de moda i a les obsessions. Parla, al cap i a la fi, de sobreviure a la vida diària.
------------
Lluís Calvo(Saragossa, 1963) ha publicat dinou llibres de poesia, els últims dels quals Col·lisions (3i4, 2009), Estiula (Labreu, 2011), Teresa la mòmia (amb David Caño, Pont del Petroli, 2013) i Llegat rebel (Edicions Terrícola, 2013). També ha publicat tres novel·les: Aconitum (Ed. 62, 1999), Electra i la carretera (Destino, 2001) i L’expulsió del paradís (Destino, 2004). I en el terreny de l’assaig Les interpretacions (Edicions del Salobre, 2006) i Baules i llenguatges (3i4, 2011). Igualment ha escrit articles de critica i anàlisi literària en nombrosos estudis col·lectius i revistes. Ha guanyat diversos premis literaris, com ara l’Amadeu Oller, Miquel de Palol, Ciutat de Palma, els Jocs Florals de Barcelona i el premi Octubre-Vicent Andrés Estellés. Recentment ha estat reconegut amb el premi de la Crítica Serra d’Or pel poemari Estiula.
Francesc Bononad ha dit que a Calvo se li’n fot la cosa, què és una cosa, perquè el que li importa és què pot fer-ne i quin impacte li produeix. Per això el nostre autor trepitja el carrer amb els ulls ben oberts, entre sofregits, roba estesa, finestres ogivals, ravals suprarealistes i sardanistes punkies. Algú l’ha titllat, també, d’autor de culte, però s’estima més no pensar en aquestes coses. Admira els contrabandistes i els autors intempestius. Maleeix Barcelona, però sempre hi torna.
