Els desposseïts (edició 50 anys)
Ursula K Le Guin
Ja en prevenda! Reserva el teu exemplar!
Traducció de Blanca Busquets
Edició especial 50 anys
Edició daurada i blau metal·litzat amb cop sec (relleu)
Il·lustració d'Andreu Zaragoza
432 pàgines
Rústica amb solapes
Abril de 2024
Premi Nebula a la Millor Novel·la, 1974. Premi Hugo, 1975. Premi Locus, 1975. Premi Prometheus categoria Saló de la Fama, 1993.
En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és una societat sense govern, jerarquies o institucions autoritàries. Fent recerca, en Shevek es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d’enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n’hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d’Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.
Els desposseïts d’Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme, el pacifisme i l’ecologisme, i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi. Una novel·la imprescindible, d’una profunda crítica social i política, escrita amb l’habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin.
__________
Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris.
Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor (2019, Raig Verd) guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts (2018, Raig Verd) amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc (2021, Raig Verd), guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976).
Le Guin també va escriure la sèrie fantàstica Terramar, un conjunt de cinc novel·les publicades en un període de més de trenta anys. Amb aquest cicle novel·lístic va ser guardonada amb el Boston Globe-Hom Book Award (1969), el National Book Award (1973), i nombrosos premis com l’Hugo, el Jupiter Nebula i el Locus, entre d’altres.
En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.
El 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memorial Award, i el 2003 va ser nomenada Gran Mestre de la Ciència Ficció, un títol honorífic atorgat per la SFWA, l’associació nord-americana d’escriptors de ciència-ficció. També té més Premis Locus (escollits pels lectors) que George R.R. Martin, Phillip K. Dick, Neil Gaiman o Isaac Asimov. I ha guanyat literalment dotzenes de premis a millor llibre de l’any per moltes de les seves obres.
Els desposseïts (50 anys)
5% descompte
- Pots assignar la teva llibreria de confiança a la teva compra.
- L’enviament triga de 3 a 7 dies laborables.
- Per la compra de dos articles et fem un 5% de descompte.
«Solidesa és la paraula que descriu Ursula K. Le Guin. Contràriament a les trames fluixes, les sintaxis barroeres i els personatges predictibles d’una gran multitud de novel·les de ciència-ficció, Els desposseïts de Le Guin perdurarà en el temps.»
The New York Times Books, 1975
«Al principi, el corrent literari dominant marginava la seva obra. Llavors, ella va transformar el corrent literari.»
The New Yorker, 2016
«El que fa única a Le Guin és la magnitud i la complexitat de la seva mirada: aquesta dona té literalment el cosmos al cap. […] Els desposseïts dibuixa un fresc colossal de les ambicions socials, dels somnis de justícia, de l’ànsia de poder i de les formes possibles de govern.»
Rosa Montero, El País
«Els desposseïts és, doncs, ciència-ficció sense homenets verds, més aviat amb un sentit de l’anticipació que desenvolupa una crítica sociològica global i d’esperança revolucionària.»
Blog du peuple
«Un llibre escrit a la perfecció, composat a la perfecció.»
Theodore Sturgeon
«Després de llegir Els desposseïts, després de contemplar Anarres, ens adonem que la utopia encara és possible. Absolutament indispensable.»
Alberto García-Teresa, Bibliópolis: crítica en la red
«Les societats que inventa són coherents, sòlides, estan construïdes fins al més petit detall, i en la seva veracitat atuïdora són un mirall revelador del que som. De la mediocritat humana però també de la possibilitat d’allò sublim; de les nostres incoherències, els nostres anhels i les nostres necessitats. (…) Els desposseïts dibuixa un fresc colossal de les ambicions socials, dels somnis de justícia, de l’ànsia de poder i de les formes possibles de govern.»
Rosa Montero, El País
«Definitivament, Els desposseïts és una novel·la que supera totes les expectatives; una veritable oda a l’autocrítica i a l’inconformisme que revifa l’esperança d’una civilització ideal, fantàstica i utòpica.»
Marta Vilà, Núvol
«Els al·lèrgics a la ciència-ficció es farien un favor si aparquessin els prejudicis i el llegissin: aquí no hi ha faramalla tecnològica que distregui més enllà de l’estrictament necessària i aquesta novel·la, com tantes altres del gènere no és, com deia l’autora, “una advertència nefasta ni un projecte sobre el que hauríem de fer”, sinó un recordatori sobre la infinita varietat de maneres en què la humanitat acaba sempre en el mateix lloc.»
Adam Martín, Catorze
